Els
excursionistes també van sentir-se atrets per aquella gran profusió de deus
d’aigua naturals, que en alguns casos van ser urbanitzades amb caràcter
monumental. La mítica editorial Alpina va publicar l’any 1964 un volum titulat Las
fuentes en las montañas de Barcelona, escrit per un dels fundadors de
l’editorial, Xavier Coll -autor també del mapa de Collserola de la mateixa
editorial-, on deixava constància de més d’un centenar de fonts en aquesta
muntanya. Aquell mapa va ser una de les primeres aproximacions a les fonts de
la serralada barcelonina d’un grup d’excursionistes i amants de la muntanya que
van fundar l’any 2012 l’associació Fes Fonts Fent Fonting, que té per objectiu
geolocalitzar, fotografiar i documentar les fonts de Collserola, a més de
difondre’n els aspectes històrics i culturals i treballar activament per la
seva conservació. Ho explica Marcel Oliveres: “Quan en vam tenir dues-centes
cinquanta de localitzades ens vam posar en contacte amb Alpina i les van
introduir al mapa”. Des de llavors, però, i gràcies a les seves descobertes i
la col·laboració d’altres excursionistes i les converses amb veïns de les
masies, han pogut localitzar fins a tres-centes cinquanta fonts, que es poden
descobrir al web Fontsdecollserola.com, tota una guia per acostar-se a
Collserola.
Com explica
Oliveres, els membres de Fes Fonts Fent Fonting han sigut voluntaris del Parc
Natural de Collserola, que comprèn més de vuit mil hectàrees de les onze mil
totals de la serralada, que han treballat per mantenir els ecosistemes
d’aquestes fonts cuidant les molses, les plantes aquàtiques que creixen al
voltant de les fonts i els animals que hi viuen, i aprenent com netejar
l’entorn per no malmetre-hi res. Des de llavors han arreglat unes deu fonts a
l’any, a raó d’una al mes. Com explica Oliveres, “el risc d’arreglar massa una
font i donar-la a conèixer és la popularització i, per tant, la massificació d’excursionistes,
que creen nous camins i malmeten l’espai natural”. Per això, aquelles que no
tenen una tradició popular i familiar d’antics usos les intenten mantenir tan
feréstegues com sigui possible. Trobar-les no és una tasca fàcil: les
torrentades que les malmeten i les plantes invasores que les camuflen sovint
compliquen la tasca de localitzar aquests punts d’aigua.
Com detalla
Oliveres, a Collserola hi ha fonts de tota mena: de monumentals, de revestides
de mosaics, de totxo o de pedra, o de perdudes enmig del bosc, de molt amagades
i de ben accessibles. D’algunes només es té constància documental de la seva
antiga existència, mentre que en d’altres continua rajant aigua fresca. Fins i
tot especula que una setantena de fonts pot ser que siguin dins de cases i
finques particulars.
Tot i que les
masies del segle XIV ja donen testimoni de l’existència de fonts -com la del
Mas Gumbau, del 1313-, la majoria de les fonts que trobem avui a Collserola són
del segle XIX o principis del segle XX, i estan associades bé als usos
agrícoles de les masies, bé a l’incipient turisme i als establiments d’oci i
restauració de la muntanya. De fet, el Gran Hotel de la Rabassada, conegut pel
seu casino, tenia la seva pròpia font, que permetia fer un passeig pel bosc als
seus hostes.
Avui, les fonts
de Collserola són part de l’atractiu d’un parc natural que atrau cada setmana
milers de visitants, tant excursionistes amants de la natura com ciclistes i
corredors de muntanya que hi van a fer esport. L’aigua de Collserola, doncs,
continua donant vida a Barcelona.
Contingut elaborat per Joan Safont
.........................................................................